Oscar Chaparro i Albert Gabarri
Joan Maragall
1. Classifica els poemes d’aquesta part tenint en compte aquestes indicacions que et donem.

EL COMTE ARNAU

Els timbals de l'orgia ofenen l'aire
de l'hora matinal, que encara guarda
les quietuds de l'aire de la nit...

El comte Arnau va a veure l'abadessa del convent de sant Joan. Quan es troben a la nit, Adalaisa deixa profanada, després parlen del cel, Arnau el veu com un goig i Adalaisa com un repòs. Ell li demana que se'n vagin junts però ella diu que és millor Déu. Passen tota la nit junts i no es volen separar, un infant en el ventre d'Adalaisa que les monges morta troben al dia següent.

LA FI D’EN SERRALLONGA
...- Moriré resant el Credo;
mes digueu an el botxí
que no em mati fins i a tant
que m'hagi sentit a dir:
"Crec en la resurrecció de la carn".

Serrallonga avanç de la seva mort es penedeix de tots el seus pecats ja que està condemnat a anar a l'infern. Es penedeix d'haver-se portat tant malament amb els demés, d'haver sigut tant avariciós, egoista, malvat... Però confessa que el que sentia per la Joana havia sigut amor, amor vertader. Al final és perdonat.




5.Assenyala els dos poemes de “Visions” que s’acosten més per la forma a la poesia popular.
EL COMTE ARNAU
I
Els timbals de l'orgia ofenen l'aire 10A
de l'hora matinal, que encara guarda 11A
les quietuds de l'aire de la nit. 9C
I surt dalt del cavall el comte Arnau, 10D
que porta la capa blanca, 8a
i va a veure l'abadessa 8a
del convent de Sant Joan. 7G
Els pastors, per les muntanyes, 8a
tots de lluny guaiten com passa; 8a
els pagesos tots tremolen... 8i
"És el comte Arnau!" 6d
És una poesia popular on podem veure rimes assonants i versos lliures, el tipus d’estrofa es un sonet i hi ha rimes d’art major i d’art menor

LA FI D’EN SERRALLONGA
- Moriré resant el Credo; 8a
mes digueu an el botxí 6b
que no em mati fins i a tant 7c
que m'hagi sentit a dir: 7d
"Crec en la resurrecció de la carn" 10E
És també una poesia d’estil popular on podem observar que no hi ha cap rima i tots els versos són versos lliures







6. Indica quins són els poemes que es relacionen amb aquests temes.
-Parlen de festivitats religioses
Els reis
-És un enaltiment de la juventud
En la mort d’un jove

-Mostra l’encís per la feminitat
La dona hermosa
-Tenen com a origen un fenomen atmosfèric.
Després de la tempestat
-fan referència a un fet autobiogràfic
Sol, solet
9. Classifica temàticament els sis poemes de “cants” amb l’ajut d’aquesta taula.
Cants patriòtics:
La Sardana, El cant de la senyera, Cant dels joves i Els tres cants de la guerra.
Perquè parla referint-se a la terra, la llibertat i les guerres.
Cants vitalistes:
Cant de maig, cant d'alegria i Cant de novembre.
Perquè no és tant patriòtic, no té tanta força per lluitar, només explica coses tranquiles, com la natura o el ball.
10. En un dels poemes dels Cants, Maragall utilitza el tòpic clàssic del carpe diem. Digues a quin poema ens estem referint i esmenta els vers (o versos) en què apareix.
El poema de Cant de novembre:
- Gosa el moment;
- gosa el moment que et convida,
11. “Els tres cants de guerra” són clarament regeneracionistes. Justifica aquesta afirmació i analitza els marc històric en què es van escriure.
Perquè els autors regeneracionistes creien creien que l’intel•lectual i l’artista havien de tenir una actitud activa i compromesa amb la societat, Maragall ens “els tres cants de guerra” recull aquestes característiques i segueix aquest corrent de lluitar contra allò que no esta bé.