Alberto Fernández

Busqueu informació sobre la vida del trobador Guillem de Cabestany i feu-ne el resum.

Biografia Guillem de Cabestany

No s’han pogut recollir gaires dades d’en Guillem de Cabestany, ja que, quasi no s’han trobat escrits en els que es parles de la seva vida.

Se sap que a l’any 1162, una tal Guillelmus de Cabestan va signar un tractat de pau entre Guillem VII de Montpellar i el senyor Pinham. Tot i que cinquanta anys més tard un Guillén de Cabestany va participar a la batalla de Navàs de Tolosa. Aquestes dues informacions no quadres, cosa que porta a pensar que alguna de les dues no es certa o que no es refereixin a la mateixa persona, sinó que parlin de familiars diferents.

Llegenda de Guillem de Cabestany

Guillem de Cabestany va ser un cavaller de la comarca del Rosselló. A la seva comarca hi vivia una dama, na Saurimonda, esposa de Ramon de Castell Rosselló. Guillem de Cabestany estimava la dama per amor, el qual era correspost, i sobre ella feia totes les cançons. Això, li ho van dir a Ramon de Castell Rosselló. El noble va verificar la història i va decidir matar a Guillem de Cabestany, li va fer treure el cor del cos i tallar-li el cap. Va fer rostir el cor i li va donar com a menjar a la seva esposa. Un cop va haver acabat el noble li va preguntar a la seva estimada: “Sabeu què és això que heu menjat?” I ella li va respondre: “No, sinó que era una vianda molt bona i saborosa.” Ell li va dir que era el cor de seu amant, i per verificar la història va fer portar el cap davant de la dama. Quan la dona va veure i va sentir-ho, va perdre el coneixement i, quan va tornar en si, li va dir al seu espòs: “Senyor, m’heu donat tan bona menja que mai més no en menjaré d’altra.” Quan Ramon va sentir això, va córrer amb la seva espasa i li va voler donar al cap però, la dama, va córrer cap el balcó i es va tirar i, així, va morir. Per tota Catalunya va córrer la nova que Guillem de Cabestany i la dama havien mort traïdorament i que Ramon de Castell Rosselló havia donat el cor de Guillem de menjar per a la dama. La tristor dels habitants de les comarques va arribar al rei d’Aragó, senyor de Ramon de Castell Rosselló i de Guillem de Cabestany. Aquest va prendre totes les possessions del noble i el va tancar a la presó. Va fer construir un monument davant l’església de Perpinyà en honor al trobador i a la dama. En Ramon de Castell Rosselló va morir a la presó del rei.

Joan Crisóstomo

Copieu el sirventès que Guillem de Berguedà féu a Ponç de Mataplana. Expliqueu-ne el contingut i justifiqueu la pertinença al gènere.

Copieu el sirventès que Guillem de Berguedà féu a Ponç de Mataplana. Expliqueu-ne el contingut i justifiqueu la pertinença al gènere

I
D'un sirventes m'es pres talens,
qe razos m'o mostra e m'o di,
e qand faitz er, tendra.l cami
a Miraval tot dreich correns,
a.N Raimon, don ai pesanssa,
car fetz tant gran malestanssa
contra dompnei, don totz tems s'es vanatz;
e s'anc tenc dreig viatge
de drut cortes, ar camja son coratge.

I
D'un sirventès m'ha vingut ganes,
que la raó m'ho assenyala i m'ho dicta,
i quan fet estigui, emprendrà camí
a Miraval corrent directament,
a Raimon, pel qual sento pena,
perquè va fer tan mala acció
contra la galanteria, de la qual sempre s'ha vanat;
i si abans seguí recte camí
d'amant cortès, ara canvia la seva intenció.

En aquest sirventès, Guillem de Berguedà escriu com Raimon de Miraval en l’intent de aconseguir una dona, va perdre aquella dona que ell desitjava i la seva muller. Per mala acció.

És un sirventès ja que està escrit en occità i es d’un estil trobadoresc.

Hi ha quatre tipus de sirventès: el personal, el moral, el polític i el literari.

El sirventès que Guillem de Berguedà féu a Ponç de Mataplana es un sirventès moral, ja que blasma mals costums o abusos de determinats estaments socials, dóna preceptes de comportament, critica la degeneració dels costums dels cavallers. En aquest cas la mala acció de Raimon de Miraval.

Albert Gabarri

Copieu el plany que Guillem de Berguedà féu a Ponç de Mataplana. Expliqueu-ne el contingut i justifiqueu la pertinença al gènere.

I
Consirós cant e planc e plor
pel dol qe.m a sasit et pres
al cor per la mort Mon Marqes,
En Pons, lo pros de Mataplana,
qi era francs, larcs e cortes,
e an totz bos captenimens,
e tengatz per un dels melhors
qi fos de San Marti de Tors
tro...et la terra plana.

I
Consirós canto, planyo i ploro
pel dolor que m'ha pres i s'ha emparat
del meu cor per la mort de Mon Marquès,
En Ponç, el noble de Mataplana,
que era franc, liberal i cortès
i amb tots els bons capteniments,
i tingut per un dels millors
que hi hagué de S. Martí de Tours
a [Lleida] i la terra plana.

Guillem de Berguedà fou un personatge que era capaç de fer poemes cruels i satírics, també era capaç de, a la mort de Ponç de Mataplana, fer una cant elegíac, molt sentit, que li surt del cor: el plany Consiros cant e planc e plor.

Aquest plany és un plany que escriu Gullem, per a Ponç despres de la seva mort. És un plany molt sincer per ser de literatura trobadoresca, fugint dels esquemes convencionals, orgullós Berguedà s'acusa -i no en tenia necessitat- d'haver mentit en tot el que havia dit anteriorment sobre Mataplana, de no haver anat en auxili seu en el moment de la desgraciada mort i, a la darrera estrofa, desitja que el seu destí sigui una mena de paradís terrenal -molt diferent del concepte de cel ortodox- en què Mataplana es trobi amb els amics del trobador que ja són morts i amb aquells herois inqüestionables a l'època, i sense que faltin unes "dames gentils" perquè la felicitat sigui completa.