dimarts, 20 d’octubre del 2009

Anàlisi de textos: tòpics i figures retòriques

1.
Pues si tan breve se nombra,
De nuestra vida gocemos
El rato que la tenemos:
Dios a nuestro vientre hagamos;
Comamos hoy y bebamos,
Que mañana moriremos.

CALDERÓN DE LA BARCA , El gran teatro del mundo

2.
(…) coged de vuestra alegre primavera
El dulce fruto, antes que el tiempo airado
Cubra de nieve la hermosa cumbre (…)

GARCILASO DE LA VEGA , Soneto XXIII

3.
¿Qué descansada vida
La del que huye del mundanal ruïdo
Y sigue la escondida
Senda por donde han ido
Los pocos sabios que en el mundo han sido

FRAY LUIS DE LEÓN , Vida retirada
4.
Arriba la nit! Correm, festegem avui encara el plaer
De tardor! Car plens són els cors, però curta és la vida,
I allò, amic Schmidt, que ens obliga a evocar el dia celeste,
No serem prou capaços de dir-ho amb paraules tu i jo.
F.HÖLDERLING

5.
Prou té per viure qui en modesta taula
Posa amb nou llustre
Lo saber dels avis:
Mai li dissipen una son lleugera
Sòrdides ànsies.
Què tants esforços per tan curta vida?
Per què dins terres que altre sol fecunda
Viure voldríem? Qui , deixant la patria,
Fuig de si propi?
M.COSTA I LLOBERA, Horacianes

6.
Cerqui qui vulgui pompes i alts honors,
Places I temples I edificis grans,
Delícies, tresors, que són germans
De mil pensaments durs, de mil dolors.
Un verd pradell ben ple de belles flors
Un riu que banyi l’herba pels voltants,
Un ocellet que d’amor vessi els plants
Aquieta millor els nostres ardors.

LORENZO DE MÉDICI

7.
Feliç l’home el desig i cura del qual
És limitat per alguns pocs acres paterns,
I s’acontenta tot respirant l’aire nadiu,
En son terreny.
A qui la vacada dóna llet, i pa els camps
I els seus ramats proporcionen abillament,
A qui l’estiu donen ombra els seus arbres,
Foc a l’hivern
(…)
A.POPE

Selecció extreta del bloc “El fil de les clàssiques” http://blocs.xtec.cat/elfildelesclassiques/2009/04/16/pervivencia-dels-topics-horacians/

8.
A LES VANITATS MUNDANES
Per lo golfo d’est món corrent Fortuna
Anam amb vents contraris navegant
I trobam-nos molt baix arrastrant
Pensant tenir los peus sobre la lluna;
(...)
Delits, riqueses, honres, majestats
No poden saciar l’enteniment
Creat per a gosar béns eternals.
(...)
Francesc Vicenç Garcia


9.
Alça’t, oh Barcelona,
Prou has estat postrada i abatuda!
Mira que una corona
Tan gran com la perduda
Te guarda el cel tal volta per ton front!
Surt ja de t’agonia!
Pensa que els nostres fills, amb veu severa,
Preguntaran-te un dia:
“Què has fet de ta senyera?
On són tos reis? Tos braus cabdills, on són?”

RUBIÓ I ORS


10.
Vanitat i més vanitat, diu Cohèlet,
tot és efímer, tot és en va.
3 Què en treu l'home
de tots els treballs
amb què s'afanya sota el sol?

11.
Que n'ets, de bella, estimada meva,
que n'ets, de bella!
Els teus ulls són coloms
darrere el teu vel.
La teva cabellera és com un ramat de cabres
que baixen de les muntanyes de Galaad.
2 Les teves dents són un ramat d'ovelles toses
que pugen de banyar-se.
Totes van aparellades,
no n'hi ha cap sense companya.
3 Com un fil escarlata són els teus llavis,
la teva boca és un encís,
dues meitats de magrana són les teves galtes
darrere el teu vel.
4 El teu coll és com la torre de David,
que s'alça sobre els cims;
hi ha penjats mil escuts,
tots els trofeus dels guerrers.

Càntic dels càntics


12.
CANÇÓ DE LA INSTÀNCIA AMOROSA

Ara és el temps i l'hora benfactora,
ara és la nit, per a morir i amar.
¿Qui tindrà mai fermança ni penyora
de l'endemà?
Veurem potser la il.lusió desfeta;
potser l'afany d'aquesta nit d'estiu
com una flor dins una mà distreta
caigui en el riu.
A mitjanit, els penitents ferotges,
són, dotze cops, de trista sang remulls.
Dotze besars volen comptar els rellotges
sobre els teus ulls.
¿Qui sap si vers la delejant bandera
em cridaran trompetes matinals?
¿O si el doll de la teva cabellera
tempta la falç?
Ara és el temps, a punt de meravella.
L'estel ens diu que fem la via ensems.
Ara és el temps que sou encara bella.
Ara és el temps.

Josep Carner

EXERCICIS
1. Indica el tòpic que puguis identificar en aquests dotze poemes. Subratlla els versos que ho demostrin
2. Busca un mínim d’una figura retòrica per poema procurant triar-ne de diferents.
3. Fes la paràfrasi (escriure amb les teves paraules) de quatre poemes

-------------------------------------------------------------------------

1r Poema:
1- En el primer poema es veu el tòpic literari “Carpe diem” ja que el poema ens convida a viure intensament la nostra vida perquè després a la mort no sabem el que ens espera.
2- Apareix la metàfora: “Dios a nuestro vientre hagamos”

2n Poema:
1- En el segon poema apareix el tòpic literari “Fugit irreparabile tempus”, el poema ens avisa que el temps passa volant i que no s’han de deixar escapar les oportunitats.
2- Apareix la personificació: “coged de vuestra alegre primavera”
3- Aprofita les oportunitats que tinguis quan se’t presentin perquè potser després ja es massa tard.

3r Poema:
1- En el tercer poema es pot apreciar el tòpic literari “Ne quid nimis”, l’autor ens intenta dir que els pocs savis que han existit són els que han sabut fer tot en la seva mesura.
2- Apareix l’hipèrbaton: “Los pocos sabios que en el mundo han sido”

4t Poema:
1- Fugot irreparable tempus.
2- Hipèrbole:avui encara festegem el plaer (seria) avui festegem encara el plaer.
Personificació: Arriba la nit.
3- Ens explica que encara tenen temps de festejar la vida, encara que sigui curta.

5è Poema:
1- Contemptus mundi
2- Personificació: modesta taula
3- Ens mostra un menyspreu per el món i la vida en la que no es feliç.

6è Poema:
1- Beatus ille
2- Paral·lelisme: Un riu que ….Un ocell que….
3- Podem veure com fa un valor de la naturalesa, la qual com podem veure transmet tranquil·litat i harmonia cosa que el poeta transmet.

7è Poema:
1- Observem la figura retòrica Beatus Ille ja que està ambientat en un ambient pastorívol on l’home és feliç.
2- al primer vers “Feliç l’home el desig i cura del qual” trobem una elisió de paraules. Al setè vers es troba un hipèrbaton, ja que s’ha alterat l’ordre de la frase.

8è Poema:
1- Veiem la figura retòrica Sic transit gloria mundi. Fa referència a la fugacitat de les riqueses.
2- Al primer vers trobem un hipèrbaton, l’ordre de la frase ha resultat canviat. També trobem una enumeració “Delits, riqueses, honres, majestats”.

9è Poema:
1- Trobem la figura retòrica Ubi Sunt, ja que es pregunta on és la corona que havia arribat a ser Barcelona.
2- al vuitè vers trobem un hipèrbaton, ja que s’ha canviat l’estructura de la frase, i al final trobem una interrogació retòrica.
3- l’autor anima a Barcelona a tornar a ser com era abans, una gran corona, amb grans reis i cabdills.

10è Poema:
1- Es veu la figura retòrica Sic transit gloria mundi ja que fa referència a la fugacitat dels béns materials o a la imatge que es despèn d’una persona davant la presència de la mort.
2- Al segon vers “tot és efímer, tot és en va.” Hi ha una aliteració de paraules. I al cinquè vers “amb què s'afanya sota el sol?” hi ha una interrogació retòrica.

11è Poema:
1- En el poema onze es pot veure la figura retòrica Descriptio puellae ja que es fa la descripció física d’una noia.
2- Als dos primers versos “Que n'ets, de bella, estimada meva,
que n'ets, de bella!” hi ha un paral·lelisme, al tercer vers “Els teus ulls són coloms” una metáfora, al cinquè vers “La teva cabellera és com un ramat de cabres” hi ha una comparació.
3- Es fa la descripció d’una bella, d’una dona estimada, i en ell utilitza elements de la natura com ara ovelles.. i també fa servir elements del conte de David i Galaad.

12è Poema:
1- Es troba la figura retòrica de Fugit irreparabile tempus, ja que explicita la fugacitat de la vida i el desconsol de l’home quan en pren consciència, fet pel qual l’escriptor convida al Carpe Diem.
2- Als versos tres, quatre, tretze, catorze, quinze i setze es troben interrogacions retòriques. Al versos dinou i vint hi ha un paral·lelisme. Al vers deu hi ha una personificació en trista sang.

Llistat de poemes:
Oscar Chaparro: 1r, 2n, 3r
Albert Gabarri: 4t, 5è, 6è
Alberto Fernández: 7è, 8è, 9è
Joan Crisóstomo: 10è, 11è, 12è